Aquest matí, al llevar-me, l'he sentida
Com si fos una veu, coneguda
Una vella amiga que tornés a mirar-me
La vella ferida, ha tornat a sagnar-me
I quan he vist, la cicatriu
Que de tan oberta tot l'univers s'hi abocava
He entès que aquesta vegada
No podria escapar-me
La vella ferida, ha tornat a sagnar-me
De sobte has entrat tu
Com una força de la natura
I posant fil a l'agulla
Amb una paraula a la teva veu
Has cosit la boca roja
Que era oberta i ara els teus llavis
La suturen
Has entrat tu
Com una força de la natura
Posant fil a l'agulla
Amb una paraula a la teva veu
Has cosit la boca roja
Que era oberta i ara els teus llavis
La suturen
Has entrat tu...
Has entrat tu...
Has entrat tu...
Has entrat tu...