Pujo caminant cap a Gràcia
Amb aquella eufòria de qui sap
Que allà on va trobarà una raó
Per quedar-se, tot i que és enlloc
On es voldria exiliar
Som a mitjans dels noranta
I tot crit m'ha semblat sempre aliè
Tu ets l'única causa santa per la
Que estic disposat a sofrir, estic
Disposat a patir, estic preparat
Pel dolor
Però ai amor, no ens havíem vist
Mai encara i als ulls de l'altra
Gent hi fulguraven altres drogues
Llavors jo era valent i la por
La millor metzina, llavors tu
Simplement, no existies...
Torno rodolant a Gràcia amb el
Cap ple d'enllocs i ningús i el cor
Buit d'esperança però també de
L'enyor que ja sentia per tu
Som a mitjans dels noranta
I tot crit m'ha semblat sempre aliè
Tu ets l'única causa santa per la
Que estic disposat a sofrir, estic
Disposat a patir, estic preparat
Pel dolor
Però ai amor, no ens havíem vist
Mai encara i als ulls de l'altra
Gent hi fulguraven altres drogues
Llavors jo era valent i la por
La millor metzina, llavors tu
Simplement, no existies...