He deixat ma mare
Sola
A Xàtiva al carrer Blanc
Ma mare que sempre
Espera
Que torne com abans
He deixat germans i amics
Que em volen
I esperen, com ma mare
Que jo torne com abans
He vingut ací
Perquè crec que puc dir-vos
En la meua maltractada llengua
Paraules i fets
Que encara ens agermanen
Paraules i fets
Que encara ens fan sentir
Homes entre els homes
Paraules i fets
Que encara ens agermanen
En la lluita contra la por
En la lluita contra la sang
En la lluita contra el dolor
En la lluita contra la fam
En la sempre necessària lluita
Contra el que ens separa
I ens fa sentir-nos
A tots nosaltres estranys
He deixat ma mare
I els meus germans
He deixat els amics i la casa
I tots els que esperen
Que jo torne com abans
I crec que he fet bé
I crec que he fet bé
Jo sé, jo sé, jo sé, jo sé
Que tornaré al carrer Blanc
Però ara ací
Però ara ací
Crec que també és ma casa
I crec que puc dir-vos
Amb el cor obert
A tots vosaltes: germans
Germans
Raimon